Per Pura Pastor

I de  sobte arriba un dia que em trobe al mig d’una pinya humana on tots som un i un som tots, en un dia ple de joia, llum i sobre tot molta felicitat… Acaba un cicle i arriba el començament d’un altre diferent, un nou cercle que ens portarà més cap amunt si cap, i tot aixó ha passat avui a la nostra actuació, al porrat de Benirredrà, un poble xicotet, acollidor i, sobre tot, amb uns costums valencians molt arrelats a la gent que l’habita.

Les onze i mitja del matí, comença a omplir-se la plaça de l’ajuntament de camises morades, somriures i retrobaments d’aquells que no tenim tan a prop (Isabel, Marta…) es veuen per tot arreu. El nostre cap de colla, Josep, ens comunica l’itinerari de la cercavilla i les figures que anirem muntant al llarg del recorregut, aprofita també, des de la seua timidessa, per acomiadar-se de la colla… “Bont vent i barca nova” diria el nostre amic Ovidi Montllor i tota la pinya esclata amb un aplaudiment…

Muntem la Sènia… –No plores, Jordi, que el pare està ací– i continuem carrer Ample amunt, cap al cementeri, on, en el proper encreuament de carrers, muntem la Torreta, posicions, agulles dins, Dani i Raül ajuden a col-locar a cadascú al seu lloc…

Després de les felicitacions i els aplaudiments, baixem cap a la part més propera a la plaça refent el camí de pujada i a l’encreuament del “Bar de Canyot” muntem el Campanar. Mariona ja és dalt… Tot marxa genial, estem contents i aixó avui es respira a la colla, bones expectatives per a la propera figura… el Castell!

Arribem a la plaça on acaben de fer la benedicció dels animals, un riu de gent invadeix calçada i voreres de la xicoteta població que avui és més gran que mai, i ens preparem per al Castell de quatre, una figura imponent e important, hi ha molta, molta expectació, càmeres de fotos per tot arreu, els mòbils trauen fum… agulles dins! segons amunt, la veu de Dani sona forta i ferma. Quarta figura i la nostra xiqueta, Leyre, puja com sempre cap amunt amb molta confiança. Muntem i desmuntem molt bé, ràpidament. Anem a muntar la Torre de cinc!, crida Dani, tots concentrats!! fa falta pinya i busquem entre el públic voluntaris per fer-nos pinya i dur endavant aquesta empresa… Comencem a muntar, baixos, crosses, rengles, primer pis, segons dalt, Irene col-locada de forma correctísima… amunt Aleix! Amunt!!!!… Avui no ha sigut, no passa res… són xiquets i aixó ho tenim clar… A la propera, no passa res!!!

Acabem la nostra actuació amb tres pilars: dos de tres i un central de quatre aixecat per sota, on Claudia ho fa de “gran categoria”, com diríen els pixavins, i la plaça torna a esclatar amb un aplaudiment…

Estem molt contents. Pacorro i la seua camareta no para d’immortalitzar aquest diumenge de festa i joia que el poble de Benirredrà ens ha brindat.

Com sempre, tanquem l’actuació amb la nostra polca, on tabaleters i dolçainers fan el seu paper més lúdic, però no per aixó menys entranyable.

I ara tots a degustar eixes cassoles d’arròs al forn que amb tant de gust hem cuinat…

He de dir que, personalment, aquesta actuació m’ha omplit el meu coret d’infantessa i goig (és el que fan les arrels, oi??)

Fins l’any vinent, sant Antoni del porquet!!!