per Gisela Sendra
Deu del matí. Dones al Prado davant el mural “Ens volem vives” –un mural extraordinari, impossible d’obviar un dia com el de hui–. Anem arribant, saludant-nos, intercanviant mocadors morats, penjant devantals a les esquenes, ens fem les primeres fotos… Up! necessitem enganxar una lona al mur…mm… això ho resolem fàcilment les dones muixerangueres: primer pinet femení del dia.
Comença l’itinerari, peguem una volta a la gran plaça del Prado amb consignes per la igualtat. Arribem al punt de partida, fotos, abraçades, seguim… passeig-carrer Major-plaça de l’ajuntament… Al llarg del recorregut van afegint-se dones, joves i majors, totes cap a la concentració final. A la plaça Major tot és un clam: “Visca, visca, visca, la lluita feminista!” “El carrer és nostre!” “Si parem les dones, s’apara el món!”… Un seguit de manifestos llegits per dones diferents, de col·lectius diferents, il·lustren la realitat que ens ha dut fins ací. A vore quin de tots amb més sentit i sentiment! La lluita continua.
En acabar les lectures, les dones muixerangueres ens enfaixem ahí mateix, al bell mig del guirigall, quadrem un pilar de tres en qüestió de minuts… i CAP AMUNT! Una pinya tota de dones, un tronc tot de dones,… i Arantxa palplantada al capdamunt, amb una banderola feminista que desplega al ritme del bram encés de tota la plaça, emocionadíssima tota, pel que signifiquen estos moments de reivindicació i per la capacitat d’autonomia que tornem a mostrar hui al món sencer. Juntes som imparables!
De vesprada nova cita: la Marxa de les torxes, una manifestació multitudinària femenina –amb alguns homes solidaris que ens volen acompanyar–, recorrem tot el passeig de Gandia fent bona cosa de soroll. Amb tambors, cassolades, xiulets i crits ens fem sentir pels carrers de la ciutat fins a la plaça Major, on ens tornem a concentrar, sense parar de cridar les consignes amb que ens havíem despertat de bon matí: “Visca, visca, visca…, ens volem vives…, s’apara el món…”
La jornada quasi toca fi… les muixerangueres ens enfaixem de nou enmig de l’aldarull i construïm el colofó més bonic: un alcoianet, dos pinets de dos, dos pinets de tres… figures muntades sols per dones i rematades amb unes somrients i encantadores Leyre, Mariona i la petitona Lea. Quin goig de vore-les, tan implicades, fent símbols amb les mans o subjectant ben ferms els mocadors morats! i –esta vegada sí– les dolçaineres i tabaleteres que participen de la festa del 8 de març ens brinden el so de la delitosa Muixeranga. Quin privilegi!
Les dones de la Muixeranga de la Safor, fortes i valentes, hem viscut amb orgull la jornada de hui, organitzada per- i dedicada a- les dones del món. El suport de tota la colla ens enfortix sempre més. Gràcies companyes i companys! La pinya morada és una GRAN PINYA!!!