Per Almudena Escrivà

Silenci al pati… sona un acordió… uns tabals i una melodia que prompte és reconeguda pel públic. Sona la muixeranga al jardí de la Marquesa i allà que anem, més de 60 membres de la pinya morada, a alçar dos torres simultànies. Però no és una actuació més.

Dissabte passat el gran Kepa Junkera presentava el seu disc ‘Fok’, una excel·lent recopilació de cançons tradicionals de Catalunya, País Valencià, les Illes i l’Alguer. I nosaltres estàvem allà per a acompanyar-lo… per quarta vegada, quasi ja com una bonica “obligació”.

Fa menys d’un any, el basc visitava Gandia. No era la primera vegada, ni tampoc la primera que jo anava a gaudir en directe de la seua música, acompanyat en aquella ocasió per Sorginak. Però aquella nit tenia un al·licient afegit, perquè els amics dolçainers ens van avisar de què el grup havia inclòs la muixeranga al seu repertori, i ells anaven a pujar a l’escenari.

No ens vam poder resistir, i amb soles 12 persones que érem allà, en quant van sonar els tabals, vam eixir al mig del pati per muntar un pilar de 3. Pareix que a Kepa això li va agradar i uns mesos després ens buscava per a què l’acompanyarem, ni més ni menys, a l’Auditori de Barcelona a la presentació del nou disc. Sense quasi ni pensar-ho jo vaig dir “i tant que anem!”. Era un dia complicat (dijous) i la majoria d’amics es va haver de quedar a casa. Però vam poder formar un grup d’unes 15 persones que eixirem cap allà amb la il·lusió dels xiquets al seu viatge de fi de curs. En Barcelona ens esperàvem més “pinyeros” nostres i de la Muixeranga de Barcelona. Volíem fer-ho be per a Kepa i el seu públic i necessitàvem gent. La figura triada va ser la torreta, un clàssic ben valencià. Però potser estàvem sent massa ambiciosos, jo pensava que no érem prou i el més important, no teníem xiquet per coronar la figura i jo havia de fer d’alçadora. Jo, recent reenganxada a l’activitat després d’un paró de quasi dos anys, en una figura que no era la que acostumava a fer abans, amb una pinya molt ajustada i com acompanyament d’un concert a l’Auditori de Barcelona. No era poca cosa. Però les ganes, la emoció, i, per suposat, la ajuda del companys de Barcelona, van fer que eixira. I va ser increïble com va sonar aquella nit la muixeranga. Personalment, una de les millors nits de la meua vida muixeranguera. I per això us done les gràcies a tots.

httpsss://www.facebook.com/110959215635627/videos/1869535229778008/

Recuperats de la emoció i ja endinsats en nous reptes a la colla, un missatge al grup de whastapp em torna a fer botar al menjador de casa: Kepa ens vol a Bilbao, a la seua plaça, al seu costat una altra vegada. Flipe màxim. I ara sí, un bon cap de setmana i un bus ple que viatja nou hores sense dubtar. Ara és el viatge de l’institut. El llistó cada cop més alt i eixa nit vam acompanyar la música amb quatre figures.

La pinya morada es reuneix una quarta vegada la nit del dissabte 14 d’abril a la Marquesa. Ja som de la família Junkera. Uauu, quin regal!. I per a ell i tots els músics que hi ha dalt l’escenari, munten un Remat d’Alta i una Torreta. Pel final deixem un bonic pilar de 4 envoltat de dos de 3.

S’ha tancat un cercle doble. Per un costat, el mateix escenari on va començar aquesta relació amorosa ha vist com ens retrobàvem. I això, al mateix acte que servia de cloenda de l’any de la Capitalitat Cultural de Gandia, que també la Muixeranga de la Safor va ajudar a inaugurar.

“Barcelona, Bilbao, Gandia. Quien sabe el próximo!”. Et prenc la paraula. Agur!