Per Yesmina Mascarell
Yesmina entra en contacte amb el Ioga durant la seua llarga estada a Vietnam i el practica habitualment des de fa anys.
Més enllà de ser una disciplina que té una part de meditació important, ha esdevingut per a ella un costum físic molt saludable i necessari que combina perfectament amb la seua faceta de muixeranguera.
Ioga i Muixeranga
Per a poder practicar muixeranga amb consciència, cal fer un treball personal, tant de la ment com del cos; si venim als assajos amb bon rotllo, segurament contagiarem a la resta i ens afectarà positivament a la nostra concentració i a un correcte desenvolupament de les posicions. Tanmateix, la pràctica regular d’algun esport que ens ajude a millorar la força i l’elasticitat de segur ens evitarà moltes sobrecàrregues i lesions. És molt important escalfar abans de l’assaig, també fer la xerradeta amb el company o la companya, però igual o més important és tenir un costum d’higiene postural i mental diari. Si aconseguim deixar fora del local els nostres problemes quotidians i anem amb una mentalitat positiva i una preparació física adequada, de segur que tot el que passarà serà per a bé.
“Per a estar en equilibri amb el nostre voltant, cal primer aconseguir calma interior; observar-nos primer per dins, per a poder mirar millor cap a fora”
La consciència sobre el mateix cos es pot desenvolupar des de moltes disciplines, però potser el ioga siga una de les més completes i sobretot, una de les més antigues que existeix. Hi ha molts tipus de ioga, tants com posicions a la muixeranga, sols cal trobar l’estil que millor ens vaja. El Hatha Ioga es considera la base de molts altres tipus de ioga i potser és la millor opció per a principiants. Treballa sobretot l’aspecte físic a través de les postures bàsiques i la respiració; la força muscular, la flexibilitat, la postura corporal i el control sobre el cos. Si anem un poc més enllà, el Vinyasa Ioga és una varietat més desenvolupada que abraça 4 aspectes fonamentals que ens serveixen també per a la pràctica de la muixeranga; força, flexibilitat, equilibri i concentració. Es tracta d’una varietat molt completa, que a més de treballar l’aspecte físic, també treballa la relaxació, sent molt efectiu a l’hora de reduir l’estrés.
El Ioga Vinyasa segueix una sèrie particular d’asanes (postures) amb la finalitat de crear un patró específic o un flux suau. Totes les postures sostingudes pel cos estan connectades per la respiració rítmica, creant força i energia en el cos. En aquest sentit, podem trobar un símil amb la construcció de figures humanes, que requereixen forces estratègiques i energia ben repartida per aconseguir l’equilibri, sent la respiració una ferramenta molt important que es pot treballar per arribar amb èxit als objectius. Heu provat alguna vegada d’ajudar-vos a aguantar una postura amb la respiració? La finalitat d’aquesta pràctica mil·lenària és unir el cos i la ment en perfecta harmonia a través d’asanes, respiració conscient o pranayama i meditació. Es tracta d’un estil de ioga molt físic, en el que s’aprén a corregir la col·locació del cos i a contraure i relaxar els músculs per a evitar lesions. Es treballen i enforteixen especialment el core (esquena i abdominals) i les extremitats (cames i braços), parts essencials per a qualsevol posició de la muixeranga. També es para molta atenció al coll i als muscles; especialment importants per a quan fem posicions de pinya, i als dits de les mans i els peus, monyiques i empenyes, suports bàsics per a qualsevol muixeranguer i muixeranguera.
Les dues postures més habituals en ioga es realitzen amb el suport de mans i peus, sent Urba Mukha i Adho Mukha les asanes bàsiques per les que passen tota la resta i a través de les quals podem desenvolupar les vinyases, que són sèries d’asanes encadenades. Aquestes dues postures consisteixen a mantenir el cos en posició de planxa sense tocar el sòl, pujant i baixant el maluc i corbant l’esquena, de manera que el pit sempre vaja per davant. Amb aquesta pràctica aconseguirem enfortir les monyiques i el core (conjunt d’abdominals, maluc i esquena baixa), tan importants per a la muixeranga, i també estirarem tot el cos, de manera que suposa un dels exercicis més complets tant per a ioga com per a escalfar i estirar abans i després dels assajos muixeranguers. En definitiva, Urba Mukha i Adho Mukha són dos bons exercicis per a començar a practicar.
Un altre exercici de ioga que ens pot servir molt per a la muixeranga són les postures d’equilibri; és important que tinga’m una preparació adequada per a evitar una possible caiguda. Açò és recomanable especialment per a les posicions de tronc, però també per a quan fem Pas de Gegantets o quan simplement volem fer un pilaret de l’amor (de tots els amors possibles). En ioga podem trobar moltes postures per a practicar l’equilibri, algunes més senzilles, per a començar, com Vrksasana o postura de l’arbre, que consisteix a quedar-se sobre un peu (arrel de l’arbre) i estirar els braços cap amunt (rames de l’arbre) o d’altres més complexes com Sirsasana o postura sobre el cap, que es tracta de mantenir el cos invertit en vertical amb 3 punts de suport: el cap i les 2 mans. No cal comentar la utilitat que té aquesta figura per a poder fer la figuereta, no? Totes aquestes pràctiques no sols milloren l’equilibri, sinó que també ens ajuden a treballar la concentració, aspecte súper important i necessari a la muixeranga.
Una de les coses bones del ioga és que durant l’execució dels exercicis, a més d’enfortir el cos, estem estirant-lo. Per tant, al
final de l’exercici, no hem de parar tanta atenció a destensar els músculs. Això no obstant, sempre que acabem qualsevol sessió, ja siga de ioga com de muixeranga, la relaxació i la meditació són una de les parts essencials de la pràctica física. Després d’una sessió de ioga, ens relaxarem en una postura còmoda en la qual el nostre cos puga assimilar tots els beneficis de l’exercici realitzat i puga’m deixar la nostra ment lliure de pensaments que ens pertorben. Tanmateix, després de cada assaig, ens dirigirem a la nevera de l’entrada i compartirem un refrigeri al gust amb la resta de la colla, mentre comentem com ha anat el dia i ens imaginem com serà la propera actuació.
El costum d’aquestes pràctiques periòdiques farà que prompte és convertisquen en una necessitat i que el nostre cos i la nostra ment ens ho demanen. És com l’efecte d’una droga molt potent, però ben saludable. Tot això, barrejat amb gent bonica a la qual estimes, es converteix en addicció assegurada. Ja sabeu, a practicar i a gaudir-ho.
Namasté!