Per Pedro Cabrera /Foto: Vicent Just

Alguna vegada has sentit l’energia recorrent el teu cos? has viscut una sensació de benestar i pau quan estas en un lloc concret? Un xicotet pessigolleig que et recorre per dins i no saps definir d’on prové o que causa ho motiva però et sents bé, lliure, en pau, feliç, plena…

Es palpa el nerviosisme i l’emoció pròpia d’un gran moment en l’ambient, estem en la plaça, arriba el nostre moment, el de la veritat, el de muntar la figura que hem estat treballant assaig rere assaig. Es quadra la base. Comencem a ocupar les nostres posicions. S’inicia un silenci, encreuament de mirades i somriures. Sents el contacte amb les teues companyes, eixes persones que junt amb tu treballaran per a alçar la figura. Cada una des de la seua posición, formant un tot.

El cap de colla dóna l’orde per a tancar la pinya, s’acosta el moment, dóna l’orde perquè pugen els dosos i comença el show.

Aquest és el moment, el meu moment, des de la meua privilegiada posició puc sentir com va alçant-se la figura. Sentir…. alce els braços i agafe amb fermesa al segon. Recolze el meu cap sobre el company de davant i tanque els ulls.

Açò es mou, es percep el transcurs de la figura, se senten les vibracions de tots els que ací estem. Una a una van pujant i ocupant posicions fins a arribar el moment en que tot esclata: han coronat amb èxit i se senten tan protegides i segures allà dalt que es permeten presentar la figura. Llavors sents l’energia del públic que explota en aplaudiments i aclamacions transmetent tota eixa força al nucli on s’acumula i multiplica exponencialment.

Seguisc amb els ulls tancats treballant i sentint, simplement sentint.

Ara toca tornar a apretarmos per a desmuntar amb èxit i seguretat sense perdre la connexió, arriba el moment de tornar a alçar els braços de nou. Hem desmuntat i ara som nosaltres les que aplaudim i explotem en crits i abraços. Alguna vegada has sentit l’energia recorrent el teu cos? Jo afortunadament si…