En la Muixeranga de la Safor els assajos són un dia a la setmana, alternant divendres i dissabte. Assajar suposa un gran esforç per a tots. L’equip tècnic planteja prèviament les proves a realitzar, en funció d’uns objectius marcats, és a dir de les figures que volem aconseguir muntar. Però l’estructura d’aquestes figures la majoria de vegades no està del tot definida, especialment pel que fa a la base i a la col·locació de peus i braços en tot el tronc. Durant els assajos fem doncs proves diverses en les quals es proven diferents dissenys d’estructura, podent variar per exemple el nombre de crosses o agulles, la distància i posició relativa entre els que fan de base o els contraforts, etc. A més a més de fer variacions en estructura hem de fer variacions en els membres que ocupen cadascuna de les posicions. Quan alguna prova no és positiva no sempre està clar si el que falla és el disseny o algun dels blocs o combinació de blocs de l’estructura, és a dir, si potser algun dels muixeranguers de dins de l’estructura no és adient en un punt determinat, bé siga per tamany, pes, constitució, força, agilitat, etc. Així doncs en els assajos cal treballar dur, però cal saber acompanyar-ho tot de molta paciència i tolerància ja que es poden crear situacions tenses. Però el treball dur va trobant a poc a poc la seua recompensa, quan anem trobant el camí que ens porta a la consecució d’una figura. Enguany tenim un bon exemple d’això quan a la trobada de muixerangues de Xàtiva vam poder alçar el Castell de 5 amb l’agulla. En els assajos mai el vam fer al complet evidentment, però vam anar polint per separat la pinya, el tronc i l’agulla i vam muntar algunes peces conjuntament. Finalment vam pensar que estàvem preparats per ensamblar-ho tot i amb l’ajuda de muixeranguers d’altres colles que completaren la nostra pinya, vam fer el salt i vam aconseguir “tocar el cel” amb aquesta figura.
Per a la nostra segona diada, els objectius s’han marcat aprofitant al màxim el treball fet durant tota la temporada. Hem repetit aquest procés de disseny, prova i rectificació, centrant-nos en tres figures de 5 pisos, dues d’elles ja aconseguides (encara que tan sols en una ocasió) i una tercera que encara no hem aconseguit mai (intentada en una única ocasió i que ens va caure abans de pujar el xiquet). L’aposta és forta però hem treballat dur i en els assajos i actuacions que ens queden abans de la diada encara podem millorar alguns detalls. Lluitarem per aconseguir-ho, però sabem que ja només el camí haurà valgut la pena, la pinya ha crescut i s’ha cohesionat, siga on siga allà on arribem estarem contents i satisfets del treball fet.
Josep S.
